Estel polar

S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador. Actualment, aquesta posició a la Terra al pol nord l'ocupa l'Estel del Nord o Polaris Boreali', mentre que al pol sud no hi ha cap estel prou brillant en aquesta posició; l'estel més propinc visible a ull nu és la tènue Sigma de l'Octant, també coneguda com a Estel del Sud o Polaris Australis.

Una de les característiques dels estels polars és que mentre totes les esteles canvien llur posició aparent al cel durant la nit, és a dir, semblen que es moguin en el cel, els estels polars no canvien aparentment la posició al cel nocturn durant tota la nit, els percebem com a fixos. Això els fa especialment útils en la navegació celeste, representen un indicador fiable de la direcció del pol geogràfic, a més a més el seu angle d'elevació serveix per a determinar la latitud.

Per efecte de la precessió dels equinoccis, els pols celestes es desplacen en relació als estels tot fent un cercle imaginari en l'esfera celeste cada 26.000 anys i, en conseqüència, l'estel polar en cada hemisferi no és el mateix al llarg dels anys.